Nœuva energia a Jiashun
El riscaldament global se riferiss a l’aument de la temperadüra media cumplesiva del pianeta en i ültem des an. I process naturai a i hann sempre influenzad la temperadura e ‘l clima de la Tera, mò plu recentement la temperadura e ‘l clima dol planeta a i henn cambiads a un ritm plu volt de qel qe nomà la natura la pœ spiegar. Qei cambiaments rapids qì inn dovuds a l’ativitaa umana e a’l drovar carburants fossil per l’enerjia.
El riscaldament global l’ha presentad ai omen un olter problema: el cambiament climateg. La gent despess dupera i parolles “riscaldament global” e “cambi climatich” cuma se pœden cambià, ma sun diferent. El riscaldament global se riferiss a l’aument de la temperadüra media de la Terra, menter i cambiament climatich se riferisen ai cambiament di mudei atmosferich e di stagiun de cressita in del mund. Ol rescaldament dol mond ‘l causa i cambiaments climateg, qe i presenten una seria menaça per la vita in su la Terra.
I pais del mund sunt drée a cercà de sbassà i emission de gas a efet serra per rallentà el riscaldament global. In del 2015, circa 200 pais han firmà l’Acord de Paris in una cunferenza di Naziun Ünì sül cambiament climatich. El tratà internaziunal g’ha dà el cumpet a tüt i pais de sbassà i emisiun de gas a efet serra. L’ubietif l’è rallentà el ritm del riscaldament global e prevegnir che la temperadüra de la Terra aumenta de 2°C (3,6°F) sora i temperadur preindustriai.
L’utillizazion de la nœva enerjia la pœ vutar a sbassar i emission de gas a efet serra, e insì a frenar ol ritm dei cambiaments climatic. Sostituend i tradiziünal carburant fosil, la nœuva energia l’ha sbassà tant l’inquinament atmosferico, l’ha rendü pusè bel l’ambiente de la vita di gent urbani e l’ambiente ecologico de la terra. g’hem de fär per el svilupp sostenibil del ambient!
El sular pœu alimentar un futur energètich püsee giüst e incœu l’è la risurs eletrich püsee accessibil in de la stòria mundial, vuttand i famèji e i aziend a risparmiar süi luur fattür del eletricità e creand di post de lavurà ben pagà in de la nœuva economia energètich en cressita. Come una dei industrie qe la cress plussee svelta, el solar al da lavorar a centinaia de mila uperari.
Donca scernim l’energia fotovoltaich per sostituir gradualment olter metud de generaziun de energia minga ecologich. Pœu redür i emission de anidrid carbonich. Catturar la lüs del sul e trasfurmala en eletricità pulida e sostenibil. Chesta mudanza la dà minga sultant la noster azienda de vèss autosufisent en termin de consumm de energì ma la reduss anca en mod significatif la noster imprunta de carbonio.
Ancamò, la decision de investir in de la fotovoltaich l’è en linea perfettament cunt i politich naziunai che vuren favorir el svilupp sostenibil. Menter i guverni e i organizaziun de tüt el mund se sforzan de cumbatt el cambiament climatich, g’hem ciapà una posiziun proattiva duperand i energie rinnovabil. El nòster nœuf edifiz per ufici l’è una testimunianza del nòster impegn de vèss a la prima fila di prategh aziendai sustenibil e de contribuir a un futur püsee verd.
